Després de decidir que un buc (en castellà casco) de fibra ens abaratiria molt el manteniment d’una barca que sempre estarà a l’aigua, en vam comprar un que havien fet els amics de Palavas.

El “problema” és que estava a mig fer, faltaven capes de fibra. I vam trobar un enfibrador a Blanes, en Pau. Va improvisar unes drassanes en una vinya i hi vam portar el buc comprat a França.

El transport també va ser una història a part, perquè es va haver de fer un “llit de fusta” per a carregar-lo en un trailer sense que es deformés el buc.

Dies abans una màquina va anar a la vinya per eixamplar el camí per a que hi pogués passar el camió amb el trailer…