No me'l va tornar, senzillament em va dir:
"En conec un que el vol comprar"
I jo vaig pensar:  més val vendre'l i treure'n alguna cosa que no pas  perdre'l.
Així que vaig contactar amb el potencial comprador, i sí, el vaig vendre estant el patí, evidentment, encara segrestat al taller de l'Alfredo.
Li vaig comentar que seria un afortunat si a ell li feia la feina, i li entregava el patí reparat, que jo amb dos anys no ho havia aconseguit.  Ell es va mostrar molt segur que li faria la reparació enseguida,...
Al cap d'un temps vaig tornar a parlar amb el comprador, i estava un xic empipat perquè havia passat un mes o dos i no tenia el patí reparat.  
Innocentot !  - vaig pensar,...
Però no, jo anava errat, i al cap de poc més, el comprador ja el tenia reparat a la platja de Caldetes.
I això és tot, una anècdota, un record d'una experiència, que repeteixo, des de la distància temporal, no li guardo cap mena de rencor a l'Alfredo. Que faci la seva feina (a qui li la faci), que no anem sobrats de mestres d'aixa.
I de pas, ja que escric, aqui li toqui, podrieu corregir a l'esquerra de la web on diu temes de debat actius, "apendre a navegar (patí o Llatina)", hauria de ser aprendre, us falta una erra.
I res més, espero que la platja de St. Pol segueixi amb aquella activitat nàutica (sobretot lúdica, més que esportiva), que he vist el parell de cops que he parat per allà anant de travessa.
Bon vent !