De les víctimes del temporal de 1911 (veure commemoració a Sant Pol) nou eren de Vilassar de Mar. Per commemorar el centenari dels fets, l'Ajuntament, amb la col·laboració de Bricbarca i altres entitats i persones del poble, va organitzar el diumenge 27 de novembre un acte públic a la platja, al costat de l'espigó de Garbí, a les 5 de la tarda.

En primer lloc es van explicar les conseqüències que la tempesta va suposar per Vilassar de Mar, després l'embarcació La Pinta va portar la flama amb la que es van encendre les torxes en memòria de les víctimes vilassarenques del temporal: Joan Ferrer Ramon, Jaume Llorca Cortès, Melcior Martí Martorell, Salvador Martí Martorell, Jeroni Carrau Bernet, Pau Vila Abril, Miquel Flamerich Carbonell, Francesc Garcia Verdaguer, Salvador Carles Baixés i Jaume Lloret Sevilla, que va sobreviure a la tempesta però que un temps després va morir per les ferides d’aquell dia.

Mossèn Alfons Vila, vicari de la parròquia de Sant Joan va oficiar un respons i seguidament, es van encendre les torxes a la platja, per descendents de les víctimes.

L'acte va finalitzar amb una ofrena a les ànimes dels difunts, 'el pa dels ofegats', una antiga tradició mediterrània d'arrels paganes que es remunta al segle XVI. Segons aquesta tradició quan moria una persona ofegada i no es recuperava el cos, l'endemà al vespre la família anava fins al regaló de la platja i llençava al mar una llesca de pa amb una espelma encesa. L'ofrena representa el bon destí que la família li desitja al seu difunt (la llum és la vida eterna i el pa el tribut que es paga al mar per tots els béns rebuts). Aquesta tradició ha estat recuperada per l'entitat Bricbarca-Centre d'Estudis Nàutics, dels vells pescadors de la zona d'Alacant que de ben petits van venir a viure a Vilassar de Mar amb els seus pares per dedicar-se a la pesca de l'almadrava. L'ofrena es va fer des de l'embarcació La Pinta.

Entitats participants: Ajuntament de Vilassar, Bricbarca, parròquia de Sant Joan, Pescadors de l'Espigó de Garbí, La Tropa Teatre, Pubillatge de Vilassar de Mar i els Voluntaris Nou Vent.

Després, convidats pels amics de Bricbarca, va continuar la conversa amb l'acompanyament de pa de pessic amb xocolata.

Font d'informació: web municipal de Vilassar de Mar

Aquest cap de setmana A Tot Drap va participar a l'assemblea de la federació de defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya, que va tenir lloc al Saló Nàutic a Barcelona.

Ja es pot encarregar el calendari de 2012 amb les trobades de vela llatina i unes fotos precioses. Si estàs interessat ens envies un email.

També es va continuar parlant de la trobada de Douarnenez de juliol 2012 en la que Catalunya es la convidada d'aquest any i en la que la federació vol tenir una important participació amb patins de vela i barques de vela llatina.

Assemblea de la Federació

Classes pràctiques per Vicente Garcia Delgado

Al Firamar d'aquest any (dies 20 i 21 d'agost), de la ma de “A Tot Drap”, hem rebut la visita del Bot Salvavides de Calafell.

Aquest fet posa de manifest com la col·laboració entre entitats que treballen en el manteniment del patrimoni marítim fa possible superar totes les dificultats que aquest fet inicialment tenia i ha tingut. El viatge per terra i mar tan del bot com de la seva tripulació va culminar en un matí en el que centenars de persones es van apropar a les barques tradicionals del nostre país. La diada de convivència entre entitats i pobles va deixar palès com el patrimoni, a més de les barques i tradicions, també està constituït per les persones que posen tota la seva il·lusió en el seu manteniment.

Gràcies Bot Salvavides de Calafell, a l'any vinent el Sant Pau està compromès en tornar-vos la visita.

Crònica en imatges

Dissabte, 21 d'agost

El Bot arriba a Arenys de Mar

Remolc cap a Sant Pol

El Bot a Sant Pol

Cau la tarda

Diumenge, 22 d'agost

Els amics de Pineda i Vilassar

La tripulació del Bot

Avarada

Les voltes

Homenatge als pescadors de Sant Pol

Comiat. Tornada cap Arenys

Fotos: Josep M., Joan T., Teresa C. i Pedro S.

Reportatge de'n JORDI TARGA (Calafell) a flickr

Vídeo de Teresa

Bot salvavides Calafell -firamar 2011 Sant Pol de Mar- from A tot drap on Vimeo.

VEURE MÉS FOTOS A PICASA

El bot salvavides de Calafell.

La història del Bot Salvavides començà a mitjans de 1905, quan es van posar les bases per la constitució de la primera Junta per fundar una estació de Salvament a la platja de Calafell. Era una necessitat imprescindible per tal d’intentar garantir d’alguna manera el salvament dels seus pescadors, dels seus fills i de la seva gent. Rar era l’any que no s’havia de plorar en alguna casa de la platja, o d’alguna població propera, la desaparició d’un ésser estimat davant d’un temporal, i tot per la manca d’una embarcació apropiada per a poder sortir a socorre les barques en perill. No obstant l’interès demostrat, no es va fer realitat poder disposar del Bot Salvavides fins el 1.920. Ben aviat el Bot Salvavides va haver de sortir a demostrar la seva eficàcia, ja que el 13 de gener del 1921, amb Josep Gatell com a patró i 12 mariners, va sortir a donar auxili a una barca de pesca que segons sembla estava en perill d'enfonsar-se, i va poder salvar tots els que anaven a bord. Son moltes les sortides enregistrades a llarg de la seva història de salvament amb èxit la major part de les vegades. La darrera sortida del Bot que es recorda es va produir el 20 de juny del 1954. Va servir per avisar totes les barques de pesca del perill a l'hora d'embarrancar a la platja, aprofitant l'ocasió per anar a buscar el Jaume de ca la Secundina, aleshores un nen de 12 anys que s'havia embarcat amb el seu pare aquell matí. Es temia especialment per la seva vida davant del mal temps que s'havia girat. L'aparició del turisme i el declivi de l'activitat pesquera van suposar el del bot.

En data incerta el Bot es va traslladar al costat de garbí del Pòsit de pescadors. Allí va començar el total abandonament per part dels que n'havien de tenir cura. Alguna taula ja s'obria, faltava la pintura. Es ressecava al sol, fins que va arribar l'any 1975 que, previ acord entre l'Ajuntament i la Confraria, el Bot Salvavides va sortir de Calafell per exposar-lo en el futur Museu Etnològic del Mar que mai es va construir. Aquest fet va portar com a conseqüència, novament, l'abandonament de l'embarcació fins a sofrir les terribles ferides del foc i l'espoliació de totes les parts metàl·liques. A partir del seu abandonament i amb el crit inicial d'un grup de persones de l'ARC de Calafell, el Bot es donava a conèixer, pel Nadal del 1984. Van ser els que van desvetllar la consciència de la gent que estimava el Bot Salvavides, començant tot seguit una lluita, en la qual van participar desinteressadament moltes persones, per tal d'aconseguir el retorn del nostre símbol d'identitat, que finalment va arribar l'1 de juliol del 1989. El bot És una embarcació d'unes característiques molt singulars. Va ser construït, a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d'embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia ni té un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l'encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot, en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original. És certament tot un espectacle. Té 10 metres i 15 centímetres d'eslora, 2 metres i mig de mànega i un metre de puntal. Porta cinc rems per costat. Sempre amb el patró dret a popa que serva ajudant de "bordins" que surten de la creuera del timó. El Bot està proveït d'escues per poder avarar i treure. Actualment, des de la recuperació, les taules corren paral·leles a la quilla, a diferència de l'original en què hi havia doble casc amb folre. Tot el casc està perfectament calafatejat i clavat. Els castells de proa i popa són compartiments estancs. Els contrapesos són de plom i consisteixen en dues tires que, adossades a cada costat, corren al llarg de la quilla, subjectes a trams, de grossos perns. A més cal recordar l'enginyós sistema de desguàs de l'aigua que s'embarca cada vegada que el Bot dóna la volta i que consta de sis vàlvules de pou que van des de la coberta travessant el casc mitjançant un tub hermètic, que li permeten remuntar-se sobre la mar, en escórrer-se el líquid element amb tanta celeritat. El Bot Salvavides també està preparat per navegar a la vela com havia fet en el dia de la seva inauguració (aparell de navegació llatina de vela baixa). La tripulació. Des dels seus inicis hi ha famílies de Calafell que han mantingut una estreta vinculació amb la institució del Bot Salvavides fins a trobar-ne alguna que ja és quarta generació. Cal fer una distinció molt clara entre les successives antigues tripulacions i l’actual. Hem de comprendre que davant d’un temporal, la majoria de pescadors eren a la mar, per tan, la tripulació s’havia de nodrir dels pescadors o menestrals que havien quedat a la platja i moltes vegades, els avis, els nens i les dones havien d’ajudar a avarar el Bot Salvavides. Ara en canvi, la tripulació està formada per les persones que voluntàriament en volen formar part, sense cap tipus de condicionament especial.

Text basat en:

• Web Del Bot Salvavides: http://www.calafellonline.com/usuarios/botsalvavides.org/inici/?lang=ca

• Blog El racó del cuscús http://elracodelcuscus.blogspot.com/2010/07/el-bot-salvavides-de-calafel...

El dissabte 23 i el diumenge 24 de juliol els amics de A Tot Drap hem embarcat en el Cyrano que es trobava durant tota la setmana amarrat al port d'Arenys.

Ha estat una experiència plena d'emocions com es el navegar com feien els grans velers fins al primer terç de segle XX. Maniobres a vela executades amb precisió que van permetre apagar motor abans de sortir de port i quasi fins amarrar a la tornada. Tan les virades per avant com les virades en rodó es produïen amb una facilitat que ens van fer pensar que eren la cosa mes senzilla del mon.

El millor de tot el bon tracte que ens va donar la tripulació en tot moment i l'ambient de mar i cordialitat.

Gràcies Cyrano, fins aviat!!!

Si voleu saber més sobre el Cyrano podeu visitar la WEB CYRANO , EL NUDO MARINERO o veure el reportatge a INFORMATIVOS.NET

Informació i reserves al telèfon: 671 21 25 21

Fotos de Josep M., Anna C., Joan T., Xavi S. i Pedro S.

A Tot Drap navega en el Cyrano. Jul 2011 from A tot drap on Vimeo.

 Per veure el vídeo al bloc de les Pejades de la Marta

Aquest dijous passat (28 d'abril) a l’Escola del Mar, va tenir lloc una conferència sobre el quetx clàssic, "Ciutat de Badalona".

En Marcel Mongay, va parlar de la història del vaixell, construït en Fåborg, Dinamarca, l'any 1929. De 69 peus va ser dissenyat pel comerç local de minerals, gra i altres productes de primera necessitat. Buc de comerç originari del Bàltic, en la dècada dels 70, després d'estar alguns anys en sec, inicia la seva travessa cap a les Antilles, aventura que el porta a fer vàries voltes al món. Un dels secrets de la seva llarga vida és que va ser construït amb la millor fusta i amb bons materials, contràriament al que es podria desprendre del seu any de naixement, en una època de recessió. Clare i el seu marit Edward Allcard van veure per primera vegada el casc oblidat en un varador a Antigua el 1974 i es van enamorar de les seves línies ràpides i la seva secció transversal en copa de vi. Finalment el van comprar i, sota el nom Johanne Regina, va començar una nova vida nàutica. En Marcel ens va explicar moltes anècdotes de la vida aventurera de l'Edward Allcard i del seu vaixell.

El projecte pretén recuperar el vaixell com símbol de la ciutat arreu on hi vagi. El procés de recuperació és integral i complex. La previsió és que aquesta primavera estigui a punt. L'embarcació està cridada a esdevenir un símbol de la ciutat en els ports en els que es desplaci i ésser nucli de múltiples activitats esportives, lúdiques i culturals. D'entre els projectes que s'estan dissenyant està el de crear una escola de vela tradicional, amb el dinamisme d'una embarcació totalment renovada i la recuperació dels valors de la feina en equip, la cooperació i també el repte personal d'aquest tipus de navegació. També en oferir sortides lúdiques naturalistes com l'observació d'aus, l'observació de la migració de balenes... I també culturals, com l' observació de l'sky line de la costa d'aquesta part del litoral i especialment el de la ciutat, les rutes comercials, les incursions pirates i la creació de la ciutat , … Les visites d'escolars també estan planificades. I, sens dubte, és un lloc excel·lent per a celebracions, per oferir xàrters de cap de setmana o de més llarga estada, pot participar de regates de clàssics,… Hi ha moltes possibilitats.

Ciutat Badalona torna a navegar per representar a una ciutat marinera que recull el testimoni de la tradició tot mirant amb garantia al futur des del seu port urbà, punt des del que aglutinar a totes les persones amb trajectòria marina i base des de la que apropar a nous navegants.

Bones singladures!, us hi esperem a Sant Pol!.

Informació sobre l'Associació dels Amics del Quetx Ciutat Badalona

Vídeo sobre Edward Allcard a THALASSA

Aquest passat dijous vàrem gaudir d'una conferència interessantíssima a càrrec del nostre amic Agustí Martin i Mallofré.

En la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar, un nou equipament de gran dinamisme, ens va explicar com els fenicis implantaren les almadraves i els romans van continuar amb aquestes tècniques inventant la famosa salsa garum, feta de vísceres fermentades de peix (amb un important efecte afrodisíac).

A diferència de les almadraves “de dret” que capturen les tonyines, més grosses i carregades d'ous, al entrar al Mediterrani, a Catalunya hi havia unes poques almadraves “de retorn”, “de tornada” o “de revés” que capturaven les tonyines més magres que completaven el viatge després de desovar.

Varem sentir parlar de la tonyina vermella, de com era l'almadrava de Vilassar, com s'organitzava o d'aquelles famílies que van venir de la costa alacantina. Del capità (arraez) o patró, del secretari, com es muntava pel març i es recollia al novembre i de com el peix sortia en tren cap a Barcelona.

Finalment la reflexió de la sobre-explotació del mar amb arts de pesca més destructius que han fet que en els últims deu-quinze anys ha quedat només una desena part de la tonyina que es la espècie que ha patit una major disminució.

El que vulgui saber més ho pot fer llegint l'últim número de la revista Singladures editada per l'Ajuntament de Vilassar de Mar.

Nota: en tenim alguns exemplars els que varem assistir

De tant en tant m'agrada veure com naveguen els canaris. És una altra manera d'enfocar la vela llatina...

Aquest cap de setmana s'inaugurava el Saló Nàutic d'enguany. Tot i que la nostra associació no compta amb la infraestructura per tenir un estand en aquest espai, varem gaudir d'un dia al saló en la companyia de vells coneguts i amics.

Gent vinguda d'arreu: Galícia, País Basc, Illes Balears, València i, per descomptat, de Catalunya.

En Pere de Prada, fill, ha publicat un llibre de fotos del viatge dels sardinals a Mallorca. Una autèntica preciositat.

Els de “La Mar d'Amics” de Palamós, han encetat una nova activitat de divulgació de la vela llatina. Es tracta del programa de radio TERRA DE MAR a Radio Palamós. En tertúlia tranquil·la, en Jordi Salvador ens portarà un convidat cada setmana i, a més, gaudirem de música de mar i paraules de mar, per aprendre més coses de terminologia marinera.

Des de A Tot Drap desitgem que els vents siguin favorables per aquesta aventura. Serem amb vosaltres escoltant-vos per INTERNET els divendres entre les 17 i 18 hores.

Podeu escoltar tots els programes emesos al link: PROGRAMES DE TERRA DE MAR.

L'avi Negre arriba per mar, a bord del Sant Pau i envoltat dels sons dels grallers que l'acompanyen. A la platja focs, llums, torxes... i cants alegres que responen als de la barca. Als geganters de Sant Pol els hi acompanyen els de l'Ametlla i Andorra. El vell pescador baixa de la barca, saluda a tothom i es col·loca al mig mentre sonen les gralles i els timbals i parla de la següent manera: Salut gent de Sant Pol, autoritats, mossèn, padrins, geganters, Mercè, Ben Hassat, Carlemany, Hermenesenda, Maria de Merola, Mateu i àmics que avui esteu aquí presents. Es per mi un goig i una alegria poder formar part d'aquest patrimoni i que hagueu pensat amb mi per ser el representant de totes les famílies dels pescadors de Sant Pol. Gràcies geganters, em sento joiós de poder-vos acompanyar per arreu del país i plegats fer d'ambaixadors d'aquest poble de pescadors.

Tot i que el meu cap es de cartró, tinc molt de sentiment en l'interior, arreu explicaré les històries dels mariners que durant molts anys vivien i omplien aquest indret de Sant Pol. Saltaré i ballaré el so de la música de les gralles i dels timbals, m'aproparé els infants perquè per ells és motiu de la meva existència... I amb el dimoni d'or, la Mercè i en Ben Hassat a partir d'avui a cada festa ens trobareu per Sant Pau i Sant Jaume...

Després del cant de gralles i timbals parlen els padrins: Salut vell pescador... és un gran honor que avui ens atorguen els teus companys geganters de ser nosaltres els escollits per ser els padrins, la gent de Tot Drap, els àmics del mar i de la platja. Amb seny i amb les mans molt precises de l'artista Casserras de Solsona, mica en mica t'ha anat donant forma, al igual que els teus companys la Mercè i en Ben Hassat i la resta de gegants que avui ens acompanyen... L'artista s'ha inspirat i no es casualitat de la teva gran assemblant-se en aquell vell pescador tant emblemàtic de la nostra platja, en Jaume Pujol: l'Avi de cal Negre. Benvingut, vell pescador i et convidem a que siguis el patró de la nostra embarcació. Per terra aniràs amb els gegants a fer d'ambaixador de la nostra població. Per mar també ho faràs amb nosaltres, resseguint tota la costa de llevant fins a ponent, si a tu no et sembla malament. Mentre sortíem del port de Sinera, de camí per el mar cap aquí, segur que t'hauràs fixat amb el Montnegre, amb els cims del Montalt, Grimola, el Campo Santo, Sant Pau, el far, la casa de les nines, les torres de Calella, totes elles són senyes en que tu ja fa temps et guiaves. Juntament amb el Sant Pau, ens ajudaràs a mantenir el bon record, on la platja era fa uns anys per la gent de Sant Pol el centre del món. Benvingut vell Pescador... Ara parla en Mateu, gegant de l'Ametlla: Bones àmic pescador, àmic de Sant Pol, segur que a partir d'avui anirem plegats, junts ballarem el so dels nostres grallers i compartirem de ben seguir bons moments. Enfila un xic amunt, a l'altra banda del Montnegre, passant per el Vallés, on quatre pins en fan un bosc espès, vés seguint el riu... ja veuràs que entre Navàs i Puigreig hi ha l'Ametlla de Merola a on la Maria, jo i els nans t'esperarem i junts passejarem entremig d'aquelles fàbriques de teixit. Ballarem plegats a ritme del galop entre nans i gegants. Quan arribi el Nadal no oblidis de pujar, doncs la nostra població es coneguda com a terra de pastorets, i no marxis pas del Berguedà, abans no hagis saltat al ritme emocionant d'un ple de la Patum. Ja tinc ànsia de que vinguis a veure'ns a l'Ametlla i et puguem explicar les nostres petites històries d'aquesta colònia del Berguedà...

Quan calla la música parla l'Ermenessenda, geganta d'Andorra: S'ha et saluda àmic santpolenc, ja tinc ganes també de que vinguis a terres andorranes. No cal que tiris endarrere quan deixis el Berguedà, doncs enfila més amunt, a l'altra banda del Cadí, i ja estaràs a la Cerdanya, enfila més amunt, hi passes la frontera, i en no res arribaràs a Andorra la Vella. En Carlemany com a bon amfitrió et portarà a fer un tomb entre muntanyes, turons, carenes i planes... podràs fer el vol per el nostre petit país... Amb tu volem ballar, com moltes vegades ho fan també els teus companys geganters, el contrapàs d'Andorra el diumenge de Festa Major a la plaça engalanada. Si pujes a l'hivern, quan la neu ho cobreix tot, una bona escudella provaràs, d'aquelles que ens animen a tots plegats. Segur que no tindràs excusa d'aceptar la invitació doncs la propera setmana el teu poble i el meu s'agermanaràn. Salut i llarga vida vell pescador!! Et donem la benvinguda els teus àmics i germans del Principat... I el mossèn fa la benedicció i un alegre cercavila recorre Sant Pol. La platja recupera la pau d'una nit d'estiu tot sentint allunyar-se la algaravia de la gent que canta, balla i salta al ritme de gralles i timbals. Amb l'espurneig de torxes ja consumides el Sant Pau es torna al mar en mig de la remor del trencall de les onades...

Fotos: jmontmany i jarmengol