A la trobada de Vilassar es va tenir la idea de cooperació de les entitats de vela llatina del Maresme. Aquest dissabte acollits pels amics del Mamelló de Pineda es va fer una primera reunió entre les tres associacions: Mamelló, Bricbarca A tot drap. També es va contactar amb en Joan Sol, de Premià, que no va poder assistir.

En primer lloc es va fer una pas de diapositives i pel·lícules amb activitats de vela llatina dels últims anys.

Després es va passar a compartir propostes:

La unió de les entitats podria fer possible la compra d'un remolc per traslladar embarcacions a les trobades properes. S'ha d'estudiar els següents punts:

• El preu (segona mà, estimat de 1500 a 2000 eur.)
• Límits de pes per el permís de conducció B.
• Per guardar-lo es podria fer servir la masia de Bricbarca.
• Responsabilitat en el manteniment.

Comunicar i compartir activitats, com xerrades, exposicions. Es posa d'exemple la commemoració i exposició sobre el temporal de 1911 a Vilassar l'últim diumenge de novembre.

Navegades conjuntes del Maresme:

• Es proposa fer una navegada el mes d'abril, que es comunicarà a la Federació per que consti al calendari de trobades de 2012.
• Elaborar un calendari de navegades periòdiques en els diferents punts associatius. Per exemple cada mes o trimestre en una població en concret (Pineda, Sant Pol-Arenys o Vilassar). La primera es podria fer quan el San Ramon torni a navegar.
• Elaborar un calendari conjunt d'activitats a l'estiu.
• Anomenar a un representant de cada associació per coordinar aquestes activitats (Oleguer, Josep i Agustí).

Representació conjunta davant la federació de patrimoni marítim i fluvial i altres organismes.

Estudiar fórmules de finançament de les entitats.

Fer un catàleg d'embarcacions tradicionals del Maresme:

• Masnou (1).
• Vilassar platja (2).
• Premià (3).
• Mataró (5).
• Sant Pol (6).
• Pineda (2).
• Total 19 barques (número aproximat).

Amics i amigues, gent de mar totes i tots. Ens hem reunit, aplegats per la Madrona, per batejar-la d'una vegada perquè si ens descuidem aviat haurem d'extremunciar-la.
Oh! Neptú, déu dels mars.
Oh! Posidó, déu dels oceans
Beneïu els qui han restaurat aquesta obra, i protegiu els qui en farem ús.
Protegiu la Madrona de tots els vents perillosos i domineu amb la vostra força invencible els temporals.

Que, tots els qui naveguem, experimentem la vostra protecció. Aconseguim el que desitgem. I arribem a avarar-la amb salut i goig.
Que els déus guiïn les nostres rutes perquè fem el viatge en Pau.
Que Sant Pere i la Mare de Déu del Carme ens protegeixin.
Sant Josep Patriarca, ora pro nobis.
Sant Esteve, el primer màrtir, ora pro nobis.
Sant Lluís de França, ora pro nobis.
Sant Oleguer Bisbe de Barcelona, ora pro nobis.
Sant Ramon Nonat, ora pro nobis.
Sant Diego de Cádiz, ora pro nobis.

VISCA LA MADRONA!!

LA CANÇÓ DE LA MADRONA!!

Per les costes del Maresme,
per les ones de la mar,
la Madrona, barca nostra,
va cercant la llibertat.

Amb la vela ben estesa,
quan només se sent el vent
i la mar besa la quilla,
vull fer etern aquest moment.

Si navego que és de dia,
el sol fa un camí tot d'or
vaig allà a la llunyania,
l'infinit és al meu cor.

Amb el vent i les onades,
amb corrents i salabror,
la Madrona, barca nostra,
ens desperta la il·lusió.

Lletra: Nuri Estany
Música: els vaixells de Stienkarrasi.

Fotos de: Teresa C., Josep M., Toni C., Eliseu C. i Pedro S.

Empopada a la tornada de Pineda de A tot drap a Vimeo.

Cerimònia del bateig.

Què representa el bateig d'una embarcació?

(Transcripció, amb permís dels autors, del text del llibre-guia elaborat pel bateig de la Madrona)

Des de sempre, l'home ha volgut ritualitzar els moments més important, a causa de la por a allò desconegut, per conjurar els perills i donar-li un cert ordre col·lectiu.

Avui dia també encara es fa una cerimònia en avarar una embarcació per primera vegada.

Els homes de mar tenien la consideració que l'embarcació era una extensió de la seva llar i calia protegir-la perquè pogués vèncer tots els mals i perills, i també per protegir els seus ocupants i la càrrega que transportaven o l'aprofitament de la pesca; era com una assegurança de les que es fan avui dia, però amb els déus.

Les invocacions i salutacions abans d'emprendre un viatge són normals. Especialment s'invoca a diversos sants, encara que al segle XV va aparèixer la devoció mariana.

Els gremis i les confraries de pescadors, a partir del segle XVII, es posen majoritàriament sota la protecció de Sant Pere i Sant Elm i tenen una motivació social de beneficència i a la vegada econòmica.

Sembla que antigament per tal d'assegurar la supervivència de la barca en el moment d'avarar-la, s'havia de fer un sacrifici de sang: s'utilitzava un esclau, un presoner o un condemnat a mort.

Quan els rituals van ser una mica més civilitzats, tenia especial importància celebrar-los en el dia i moment oportú i calia aprendre'ls bé, a més, fer-los amb certes condicions, sinó, hi havia el perill que es tornessin en contra. Pels pescadors era important fer-los en determinades dates, com ara Sant Pere pescador i Sant Joan.

Elements emprats en la celebració del bateig de barques.

Cap de mort: antigament es posava el cap o la pell d'un xai sacrificat per demostrar el sacrifici als déus.

La Sal: es creia que la sal allunyava els mals esperits, era costum en els habitatges nous o en les embarcacions deixar caure una mica de sal a cada racó; la mateixa finalitat que té l'aigua beneïda.

La moneda i el pa, com a senyal de sacrifici: antigament, en l'embarcació era costum posar dins del forat del paramitjal una moneda o un rosegó de pa, com per demanar la redempció de la víctima sacrificada en altres temps. La moneda es ficava dins o es clavava a l'arbre mestre, per pagar-se l'últim viatge, en cas de naufragi. Més tard, amb l'arribada del cristianisme, el sacrifici va ser substituït pel pa, el vi i la protecció d'una petita creu, en la representació de la carn i la sang, i per això s'acostuma a rompre o estavellar contra el buc de l'embarcació una ampolla de vi o cava.

Avui, diumenge 12 de juny el Sant Pau ha viatjat fins les properes platges de Pineda per participar en el bateig del Nano. La cerimònia va ser matinera, a dos quarts de nou, en un dia mig nuvolat que no va impedir la capbussada del patró.

Benvinguda a la nova vela dels nostres amics del Mamelló que no trigaran gaire en batejar la bessona del Nano: la Madrona.

Així, doncs tornarem el 3 de juliol.

El Sant Pau a la platja de Pineda amb el Nano i la Madrona

La Cerimònia

Amb il·lustres personatges

Els patrons preparats per l'avarada

El Nano ja navega quan ens acomiadem

VEURE VIDEO DE L'ARRIBADA DEL SANT PAU

VEURE TOTES LES FOTOS A PICASA

El viatge dels sardinals es va detenir, en la seva trajectòria itinerant, a Sant Pol. En Pere de Prada ens va explicar la travessia de Calella de Palafrugell a Menorca, en la que es va recuperar aquella navegació de cabotatge fent servir els mitjans de fa cent anys: només vela, compàs i corredora (cap amb nusos). Ens va parlar de tot lo que es patrimoni marítim i que l'origen de tot, les barques, no només s'han de conservar als museus sinó que han de navegar per preservar també aquella part del patrimoni que era la vida al mar.

Aquest mes de juny el viatge es repeteix, el punt de partida serà la trobada de Calella de Palafrugell (Veure més informació a "El Mar es el camí")

Fotos: J. Tallada i J. Montmany

La pluja i el vent no han faltat a la cita amb el temporal de 1911. La silueta a la paret de l'ermita de Sant Pau atormentada pel so dels corns dels pescadors fa sonar les campanes i tot el poble s'aboca a la platja a tirar del Cap de Sant Pere. Honor al poble de Sant Pol de Mar!. (Toni)

Un acte senzill, simbòlic però emotiu, i per ser una colla d'afeccionats de l'espectacle, el resultat més que satisfactori. Després de 50 anys o més, han tornat a sonar des del campanar de l'església el toc de sant Pere , i la campana de Sant Pau. El poble ha baixat a la platja i s' han sentit els corns en una nit freda i plujosa. Tot plegat un bon memorial dels 100 anys d'aquella nit tràgica del 31 de gener de 1911. (Ferran)

L'Eliseu Carbonell a la caseta del motor va reviure els efectes d'aquell devastador temporal que afectà la costa catalana i agafà els pescadors per sorpresa, causant la mort d'un centenar d'homes i la pèrdua de nombroses embarcacions. Si bé els accidents causats per temporals eren habituals en temps de la navegació a vela, aquell temporal va ser especialment mortífer perquè va ser totalment inesperat. El Maresme fou una de les zones més afectades degut en part a que el port de Barcelona estava en obres d'ampliació, fent impossible l'entrada amb vents forts del nord o de l'est. Els serveis de salvament estaven escassament organitzats, i malgrat l'heroisme d'una dotzena de mariners de la Barceloneta, no es va poder fer gaire res per rescatar les barques que havien anat a buscar refugi a Barcelona, morint molts pescadors ofegats davant les costes del Garraf. També els obrers de Can Tunis es van jugar la vida per rescatar els pescadors que van poder. A Sant Pol, segons el diari "La Costa de Llevant", bona part de la població va acudir al toc d'alarma de les campanes i van aconseguir salvar una cinquantena d'embarcacions de Sant Pol, Calella i Pineda.

Finalment ens va transmetre la reflexió de que aquells pescadors vivien a la natura i això comportava molts riscos que a l'actualitat hem aconseguit dominar. Per contra aquest domini i explotació de la natura ens exposa als riscos del canvi climàtic...

Veure àlbum a PICASSA

- Acte a Caldetes -

Per llegir i escoltar més

Taula rodona a 360 radio

L'Hospitalet de Llobregat

Cambrils, recordant el 1911 (Diari Avui)

Cambrils diari digital (1)

Cambrils diari digital (2)

El temporal del 31 de gener o el temporal de les desgràcies no ha estat l'única gran desgràcia marinera, cada població té el seu “any dels negats”, però si la més important en número de morts a tot el litoral català.

A l'extraordinari text “Historietes Santpolenques” de Jaume Rodríguez Suriñach trobem una crònica de com es van viure aquestes dures jornades a Sant Pol, de la que hem recollit alguns paràgrafs:

“Eren les primeres hores del dimarts 31 de gener de 1911 dintre una nit de calma sangrenta, la mar plana com un plat, el cel tot estrellat, sense un núvol, sense res, ni cap senyal que indiqués un canvi dintre aquella dolçaina.

La calma regnant d'aquella dolça nit començà a prendre activitat quan les barques, una darrera l'altra, els palers els donaven la sortida, posant un pal sota les escoes de la proa i les quilles de les embarcacions del bou anaven rompent les pacífiques aigües marines enmig d'un brollador d'esquitxos. Una vegada les barques a l'aigua hissaven la vela per aprofitar el suau oratge canalitzat pel torrent de More i el de la Cabra, però els remitgers armaven els rems per ajudar aquell petit baf terral...

Devien ser pels voltants de les 9 quan darrera la serra tot dret tramuntana es formava una nuvolada grossa i negra que s'anava estenent per tot el llevant amb una espessa murada d'aspecte amenaçador...

Tots els sardinalers de Pineda, Calella i Sant Pol, des dels primers moments, lleven les peses i fugen de la tempesta davant els primers símptomes, fent vela pel petit i proa a Sant Pol, que és la platja de salvació i també la més segura; aixi ho comprenen les nombroses barques escampades per aquelles aigües.

Tant com s'anava aixecant el dia, la forta marejada passava a grossa, fent acte de presència plenes encrespades que un vent huracanat fuetejava aixecant berberolades de blanca escuma, mentre a terra s'anava enfosquint davant l'espessor de la pluja... Són moments suprems de la vida, que el qui no creu en Déu se'n fabrica un per poder resar.

Encara les barques sardinaleres dels tres pobles no havien arribat pel través de la Musclera que les campanes ja erer donades al vol al toc de cumani, cridant el poble per temporal. Com si un ressort misteriós mobilitzés tots els santpolencs a la vegada, tot eren corregudes en direcció a la platja enmig d'una gran tempesta d'aigua, fred i vent.

Els palers i els bous ja estaven a punt, el poble agafat al cap de Sant Pere i també el llibant dels proïs tots esperant el moment. Els sardinalers arriben davant de la platja de l'estació, donen fondo, arrien la vela i amb els rems no pare de bogar capejant el temporal proa als rompents davant unes plenes tan monstruoses que de vegades tenen els semblants d'arbolada, on les petites barques, com senzilles closques de nou, s'enlairen i baixen enmig d'aquelles ondulacions marines... La fúria del temporal no cedeix, però ara!, crida la gent, sembla que venen unes ones planejant sense rompents. Són moments decisius, els palers donen el crit ritual de Sia!, la primara barca pren moviment, els pescadors superen les seves quasi esgotades forces, s'aferren fort als rems, l'escalem de bruc resisteix aquell impuls humà; és la il·lusió salvadora de l'instint de supervivència. Una grossa plena de llarga xurria condueix suaument, fins que els palers, posant el palanqui per als bous i el ca de Sant Pere per al poble, al poc aquella gran força treu fora de perill aquella primera sardinalera... Quan encara faltava treure algunes barques sardinaleres, corre la veu que de la part de llevant es veuen venir unes parelles del bou... el poble, en un esforç suprem, mullats de dalt a baix i el vent fuetejant la pluja a la cara de tots ells, van traient a terra les embarcacions de sardinals que falten... A la platja de Moré des de les 12 del migdia, els moments més perillosos del devastador temporal fins a la vesprada foren salvades algunes barques forasteres i 60 pescadors locals que componien les tripulacions de les sis parelles del bou del nostre poble. Tots els pescadors que vingueren a refugiar-se a les nostres platges de Sant Pol foren salvats, igualment que les seves barques, solament s'hagué de lamentar la pèrdua d'una d'elles...”

La magnitud de la tragèdia en la donen el nombre total de morts que encara està per determinar amb exactitud. Segons la Vanguardia el recompte de víctimes va ser el següent: Barcelona 28, Badalona 11, Caldetes 8, Vilassar 8, Cambrils 20 i Tarragona 7. En total 83 morts.

El ressò a la premsa local va ser molt important durant les setmanes següents, un exemple va ser La Costa de Llevant, setmanari que es pot llegir a l'arxiu digitalitzat de la Diputació de Barcelona.

Tots aquests fets ens descriuen com era la vida dels pescadors quan encara no havien motors ni ports on resguardar-se del mal temps. La necessitat d'un port refugi a la nostra costa va anar prenent força fins que el port d'Arenys va ser una realitat al 1957. Els motors van canviar les tècniques de construcció vers uns vaixells més resistents i capaços de fugir i trobar refugi davant situacions de perill com aquest temporal.

A Sant Pol, com a altres pobles mariners de Catalunya, volem recordar aquest centenari amb un homenatge al valor i l'esforç dels nostres pescadors i del nostre poble que, actuant amb una sola veu, va aconseguir salvar a totes les persones i barques que en aquella terrible jornada van trobar la salvació a les nostres platges.

A la tarde-vespre del proper 31 de gener, recuperarem el toc de campana del temporal i a la platja de les barques farem un senzill acte commemoratiu al que us animem a participar.

Fonts de dades:

1. Logotip: Museu Història Cambrils
2. Historitees Santpolenques” de Jaume Rodríguez Suriñach, pp 133-152.
3. Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima. Nov 2010. Núm. 8:48-50.
4. La costa de Llevant, Any XVIII, nums. 6 a 13 (febrer a març de 1911)

El temporal en altres webs i blogs:

BLOG ESCENAVEGANT

BLOG EL MAR ES EL CAMÍ

AVUI

CAMBRILS

Fa 28 anys es va celebrar a Stintino la primera regata de vela llatina de Sardenya.
Avui, el Circuit Mediterrani de Vela Llatina, pioner a Itàlia als anys 80 en el moviment de recuperació de les embarcacions tradicionals de pesca, s'ha convertit en tot un clàssic per als amants d'aquest tipus de navegació tradicional que, any rere any, s'apleguen al nord de l'illa. Fa 28 anys es va celebrar a Stintino la primera regata de vela llatina de Sardenya. Avui, el Circuit Mediterrani de Vela Llatina, pioner a Itàlia als anys 80 en el moviment de recuperació de les embarcacions tradicionals de pesca, s'ha convertit en tot un clàssic per als amants d'aquest tipus de navegació tradicional que, any rere any, s'apleguen al nord de l'illa.

Els Amics de la Mar de Menorca ens van recordar que aquest divendres passat podíem gaudir de la travessia que l'Emili Armengol i la seva tripulació a bord de la Sa Rata van fer des de Maó fins Stintino al programa de Thalassa. Pels que veu arribar tard aquí teniu el VIDEO

En aquest reportatge de Thalasa al 33, ens embarquem en dos sardinals de vela llatina: el "Sant Elm", la barca de sardinal que van restaurar els bessons Xirau, i la "Santa Espina", la barca de sardinal de Pere de Prada.
És un viatge per retrobar-se amb els amics de la Catalunya Nord que, com ells, han restaurat aquestes barques de treball. El viatge és com un retorn als orígens. A les aigües del golf del Lleó que van solcar per primer cop fa més de vuitanta anys.

VEURE EL VIDEO AL CANAL 33

El mestre d'aixa, l'Alfredo de Caldetes, està acabant l'últim llagut que quedava per arreglar de la platja de les barques, la Lorenzo.

Al darrera, la Massagran espera que li posin escues per tornar a la platja de Sant Pol.

Va anar molt bé, va fer un dia perfecte, fins i tot hi va haver gent que es va banyar. L'objectiu era varar tots els llagut possibles de la platja de les Barques, i no va anar malament: Tortuga, Dulors, Montserrat, Xavi i el Sant Pau que va venir d'Arenys. Quatre veles llatines.

Primer quasi no feia vent, només un baf, però després va pujar una mica i vam poder fer alguns bordos de la riera fins a la Cabra.

A la foto es veu en Joan Sauleda, que a part de ser el cuiner d'A Tot Drap, de tocar a la banda Big Band Valona, de fer un dels millors vins de la comarca i d'atrevir-se a fer cervesa, també porta amb fermesa l'arjau del Sant Pau (amb la seva companya Marta Rocafort, en Xavi Osés i la Blanca Roura).