La història del Bot Salvavides començà a mitjans de 1905, quan es van posar les bases per la constitució de la primera Junta per fundar una estació de Salvament a la platja de Calafell. Era una necessitat imprescindible per tal d’intentar garantir d’alguna manera el salvament dels seus pescadors, dels seus fills i de la seva gent. Rar era l’any que no s’havia de plorar en alguna casa de la platja, o d’alguna població propera, la desaparició d’un ésser estimat davant d’un temporal, i tot per la manca d’una embarcació apropiada per a poder sortir a socorre les barques en perill. No obstant l’interès demostrat, no es va fer realitat poder disposar del Bot Salvavides fins el 1.920. Ben aviat el Bot Salvavides va haver de sortir a demostrar la seva eficàcia, ja que el 13 de gener del 1921, amb Josep Gatell com a patró i 12 mariners, va sortir a donar auxili a una barca de pesca que segons sembla estava en perill d’enfonsar-se, i va poder salvar tots els que anaven a bord. Son moltes les sortides enregistrades a llarg de la seva història de salvament amb èxit la major part de les vegades. La darrera sortida del Bot que es recorda es va produir el 20 de juny del 1954. Va servir per avisar totes les barques de pesca del perill a l’hora d’embarrancar a la platja, aprofitant l’ocasió per anar a buscar el Jaume de ca la Secundina, aleshores un nen de 12 anys que s’havia embarcat amb el seu pare aquell matí. Es temia especialment per la seva vida davant del mal temps que s’havia girat. L’aparició del turisme i el declivi de l’activitat pesquera van suposar el del bot.

En data incerta el Bot es va traslladar al costat de garbí del Pòsit de pescadors. Allí va començar el total abandonament per part dels que n’havien de tenir cura. Alguna taula ja s’obria, faltava la pintura. Es ressecava al sol, fins que va arribar l’any 1975 que, previ acord entre l’Ajuntament i la Confraria, el Bot Salvavides va sortir de Calafell per exposar-lo en el futur Museu Etnològic del Mar que mai es va construir. Aquest fet va portar com a consequ?ència, novament, l’abandonament de l’embarcació fins a sofrir les terribles ferides del foc i l’espoliació de totes les parts metàl·liques. A partir del seu abandonament i amb el crit inicial d’un grup de persones de l’ARC de Calafell, el Bot es donava a conèixer, pel Nadal del 1984. Van ser els que van desvetllar la consciència de la gent que estimava el Bot Salvavides, començant tot seguit una lluita, en la qual van participar desinteressadament moltes persones, per tal d’aconseguir el retorn del nostre símbol d’identitat, que finalment va arribar l’1 de juliol del 1989. El bot És una embarcació d’unes característiques molt singulars. Va ser construït, a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d’embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia ni té un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l’encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot, en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original. És certament tot un espectacle. Té 10 metres i 15 centímetres d’eslora, 2 metres i mig de mànega i un metre de puntal. Porta cinc rems per costat. Sempre amb el patró dret a popa que serva ajudant de “bordins” que surten de la creuera del timó. El Bot està proveït d’escues per poder avarar i treure. Actualment, des de la recuperació, les taules corren paral·leles a la quilla, a diferència de l’original en què hi havia doble casc amb folre. Tot el casc està perfectament calafatejat i clavat. Els castells de proa i popa són compartiments estancs. Els contrapesos són de plom i consisteixen en dues tires que, adossades a cada costat, corren al llarg de la quilla, subjectes a trams, de grossos perns. A més cal recordar l’enginyós sistema de desguàs de l’aigua que s’embarca cada vegada que el Bot dóna la volta i que consta de sis vàlvules de pou que van des de la coberta travessant el casc mitjançant un tub hermètic, que li permeten remuntar-se sobre la mar, en escórrer-se el líquid element amb tanta celeritat. El Bot Salvavides també està preparat per navegar a la vela com havia fet en el dia de la seva inauguració (aparell de navegació llatina de vela baixa). La tripulació. Des dels seus inicis hi ha famílies de Calafell que han mantingut una estreta vinculació amb la institució del Bot Salvavides fins a trobar-ne alguna que ja és quarta generació. Cal fer una distinció molt clara entre les successives antigues tripulacions i l’actual. Hem de comprendre que davant d’un temporal, la majoria de pescadors eren a la mar, per tan, la tripulació s’havia de nodrir dels pescadors o menestrals que havien quedat a la platja i moltes vegades, els avis, els nens i les dones havien d’ajudar a avarar el Bot Salvavides. Ara en canvi, la tripulació està formada per les persones que voluntàriament en volen formar part, sense cap tipus de condicionament especial.

Text basat en:

• Web Del Bot Salvavides: http://www.calafellonline.com/usuarios/botsalvavides.org/inici/?lang=ca

• Blog El racó del cuscús http://elracodelcuscus.blogspot.com/2010/07/el-bot-salvavides-de-calafel…