Aquesta conclusió categòrica es va sentir en acabar la xerrada que va tenir lloc el passat 6 d’abril, a la Caseta del Motor.

El cert és que un dofí en estat salvatge és més perillós que un tauró perquè t’enfonsa per jugar i t’ofegues, i un tauró s’apropa a tu encuriosit, et volta i prou. Els taurons no ataquen!

Segons les explicacions que ens va oferir Ismael Toribio, els taurons són éssers carronyaires que s’alimenten de plàncton, algues i d’animals ja vells o ferits… mai ataquen per atacar. Però sí que es defensen davant objectes reflectants, des d’un rellotge, anell o collaret, als esquitxos de l’aigua, perquè ho poden confondre amb un peix que els vol atacar.

El més al·lucinant és que disposen de detectors d’ultrasons a la pell que analitzen no tan sols la distància a la que tenen un altre ésser (a més de 200 metres), sinó també la seva quantitat de greix corporal. I amb això saben si és o no comestible. Si ens trobem un tauró, aquest ja fa estona que sap que rondem per allà! I el que també és increïble, és que la pell és tan important per la seva subsistència que la canvien cada 2 dies, i les dents, 1000 vegades en un any!

Dir que cada vegada n’hi ha menys perquè la seva reproducció i creixement són molt lents: viuen una mitjana de 80-100 anys (alguna espècie fins a 300 anys), cada gestació dura uns 2 anys, i en canvi, altres animals com les orques i els dofins els maten per menjar; i els humans també els matem, amb diversos fins.

I us podríem resumir moltes més curiositats però no acabaríem per una petita crònica, però sí que intentarem donar quatre normes genèriques que considerem indispensables en relació amb els taurons:

  • Si ens trobem un tauró casualment mentre nadem, quedar-nos quiets, no esquitxar, nedar molt lentament.
  • No portar objectes brillants quan preveiem veure taurons.
  • No tocar-los, a algunes espècies els podem lesionar la pell i poden morir (per ex. el tauró balena).
  • No els atrauen les petites ferides, tranquil·litat.
  • I sobretot! No potenciar el comerç de materials extrets de taurons, comestibles o no (cartílag, aletes, dents, etc) perquè n’afavorim la minva d’exemplars, cada vegada més precària.

Creiem que tenim sort de poder conèixer aquestes criatures. Qui sap si existiran en temps de futures generacions?

GRÀCIES ISMAEL, PER TOTA LA INFORMACIÓ QUE ENS VAS OFERIR!!

Text: Secció de la Caseta del Motor. Fotos: Ismael Toribio