Què representa el bateig d’una embarcació?

(Transcripció, amb permís dels autors, del text del llibre-guia elaborat pel bateig de la Madrona)

Des de sempre, l’home ha volgut ritualitzar els moments més important, a causa de la por a allò desconegut, per conjurar els perills i donar-li un cert ordre col·lectiu.

Avui dia també encara es fa una cerimònia en avarar una embarcació per primera vegada.

Els homes de mar tenien la consideració que l’embarcació era una extensió de la seva llar i calia protegir-la perquè pogués vèncer tots els mals i perills, i també per protegir els seus ocupants i la càrrega que transportaven o l’aprofitament de la pesca; era com una assegurança de les que es fan avui dia, però amb els déus.

Les invocacions i salutacions abans d’emprendre un viatge són normals. Especialment s’invoca a diversos sants, encara que al segle XV va aparèixer la devoció mariana.

Els gremis i les confraries de pescadors, a partir del segle XVII, es posen majoritàriament sota la protecció de Sant Pere i Sant Elm i tenen una motivació social de beneficència i a la vegada econòmica.

Sembla que antigament per tal d’assegurar la supervivència de la barca en el moment d’avarar-la, s’havia de fer un sacrifici de sang: s’utilitzava un esclau, un presoner o un condemnat a mort.

Quan els rituals van ser una mica més civilitzats, tenia especial importància celebrar-los en el dia i moment oportú i calia aprendre’ls bé, a més, fer-los amb certes condicions, sinó, hi havia el perill que es tornessin en contra. Pels pescadors era important fer-los en determinades dates, com ara Sant Pere pescador i Sant Joan.

Elements emprats en la celebració del bateig de barques.

Cap de mort: antigament es posava el cap o la pell d’un xai sacrificat per demostrar el sacrifici als déus.

La Sal: es creia que la sal allunyava els mals esperits, era costum en els habitatges nous o en les embarcacions deixar caure una mica de sal a cada racó; la mateixa finalitat que té l’aigua beneïda.

La moneda i el pa, com a senyal de sacrifici: antigament, en l’embarcació era costum posar dins del forat del paramitjal una moneda o un rosegó de pa, com per demanar la redempció de la víctima sacrificada en altres temps. La moneda es ficava dins o es clavava a l’arbre mestre, per pagar-se l’últim viatge, en cas de naufragi. Més tard, amb l’arribada del cristianisme, el sacrifici va ser substituït pel pa, el vi i la protecció d’una petita creu, en la representació de la carn i la sang, i per això s’acostuma a rompre o estavellar contra el buc de l’embarcació una ampolla de vi o cava.